Tanque els ulls
i se m'apareixen
totes aquelles fades
que m'acompanyaren
en un temps en el que els dies
eren vida
i les nits,
somnis.
I amb tendresa les recorde,
també en mel.lancolia,
i pense:
"Tal vegada tornen algun dia,
aquestes fades meues.
Tal vegada tornen la vida
i els somnis com abans hi eren,
plenant el meu cor d'alegria."
De vegades crec de veritat
que encara es troben al meu costat.
Altres voltes, però,
no faig més que lamentar-les
i enyorar-les.
Ah! Aquell món de màgia
i fantasia
que la mare i els llibres crearen,
sols per mi!
I es que res em complau més
que recordar aqueixa meravellosa,
bella i gran infantesa.
Mabel Lucie Attwell
-
Estimat que no m'estima,
estimat, què és estimar?
És aquest el meu cor
que crema, gela i s'ofega,
o és l'inconscient necessitat
de possesió i exclusivitat
que em plena de pensaments el cos?
És, penses tu, l'alegria
en l'alegria de l'altre,
l'alegria malgrat el pròpi mal?
O serà un fil de l'amor
a l'odi, que dèbilment
es balancetja amb temor?
No! Tot allò seràn mentires!
No puc més fer,
que sentir com el pit
crema a voltes
i d'altres gela
pensan-te a tu, estimat.
