Els estius verges
Vaig somiar que passejàvem
Pels horts i els camins altra volta.
Tantes voltes donàrem
Tantes voltes passejàrem
Els matins, les vesprades, i les nits.
Tots els dies feiem goig per tot
Reiem i queiem a terra
Després de córrer pels tarongers com posseïts.
I estàvem posseïts
Per l’aroma dels arbres, de les flors,
Del foc de la fusta cremant-se.
La ciutat jeia llunyana,
I nosaltres èrem feliços sense ella.
“Splash!” feia l’àigua quan ens banyàvem,
Soroll alegre i divertit,
Amagant mil històries
Mil contes que ens contàvem xapotejant.
“Xof! Xof!” saltàvem pel fang
I ens embrutàvem tots,
Els peus, la cara, les mans,
I arribàvem a casa
Plens d’una satisfacció pura al cor,
D’haver-nos desfogat el cos
Sense prejudicis, sense temors.
Ara passeje pels mateixos llocs,
i no són iguals,
Els camins han canviat,
Els taronjers nous, els desconec.
Però encara senc els crits,
Les rialles,
I l’ànima em fa cabrioles ben a dins...
(Español)
Los veranos vírgenes
Soñé que paseábamos
por los huertos y los caminos
otra vez.
Tantas vueltas dimos
tantas veces paseamos
las mañanas, las tardes y las noches.
Todos los días hacíamos júbilo por todo,
reíamos y nos caíamos al suelo,
después de correr por los naranjos como poseídos.
Y estábamos poseídos
por el aroma de los árboles, de las flores,
del fuego de la madera quemándose.
La ciudad yacía lejana,
y nosotros éramos felices sin ella.
"¡Splash!" hacía el agua cando nos bañábamos,
sonido alegre y divertido,
escondiendo mil historias,
mil cuentos que nos contábamos chapoteando.
"¡Chof! ¡Chof!" saltábamos por el barro
y nos ensuciábamos todos,
los pies, la cara, las manos,
y llegábamos a casa,
llenos de una satisfacción pura en el corazón,
de habernos desfogado el cuerpo
sin prejuicios, sin temores.
Ahora paseo por los mismos sitios,
y no son iguales,
los caminos han cambiado,
los naranjos nuevos, los desconozco.
Pero todavía escucho los gritos,
las risas,
y el alma me hace piruetas bien dentro...

No hay comentarios:
Publicar un comentario